Ja fa anys que això del factor camp al món del futbol està en entredit. Sí, és cert que jugar a casa resulta més familiar: t'acompanya més afició, tret que siguis el Som Maresme, tens el terreny de joc apamat i, fins i tot, deus poder gaudir dels luxes del vestidor local. Però des d'un punt de vista futbolístic, fa l'efecte que jugar com a local o com a visitant potser no és un factor tan desquilibrant com ho podia ser fa anys o dècades. Tanmateix, si preguntéssim als jugadors, tècnics i, en definitiva, als clubs si prefereixen actuar com a locals o fer-ho com a visitants, difícilment ens sorprendrien les respostes. Però evidentment, no obrirem una entrada al Blog per fer aquesta reflexió. Més aviat per parlar, precisament, de l'excepció que confirma la regla. D'un campionat on ser local s'ha convertit en una penitència, on visitar el rival és, gairebé, un sinònim d'èxit. Parlem, òbviament, del grup 2 de Segona Catalana.
Ras i curt, 13 dels 16 equips que conformen aquesta lliga han sumat un percentatge més alt de punts lluny del seu terreny de joc que no pas com a locals. Tretze, eh? Una xifra que, sempre oberts a que algú ens dugui la contrària, és exageradament sorpresiva, per poc habitual. Hi ha diverses dades que il·lustren a la perfecció aquesta excepcionalitat amb què ens obsequia el grup 2 de Segona Catalana, que actualment encapçala el Torelló de Miquel Muñoz. Els pescallunes, malgrat liderar el campionat, ja han perdut tres partits dels nou que han jugat al seu terreny de joc. I és que un cop superat l'equador de la lliga, no queda cap equip invicte com a local, quan a la resta de competicions masculines hi ha un total de 107 conjunts que encara romanen verges en aquest aspecte. De fet, tampoc no queda cap equip que només hagi perdut un partit a casa. Els equips amb menys derrotes n'acumulen dos: la Molletense d'Albert Cámara, el Martorelles, quart a la classificació i el Cabrils, que a hores d'ara es troba en zona de descens. En canvi, encara hi ha dos equips que encara no han estrenat el compte de triomfs al seu camp: les Franqueses (4 empats i 4 derrotes) i el Mataró, que amb un empat en set partits és el pitjor local del grup amb un pírric 4,7% dels punts aconseguits.
Un històric del futbol maresmenc i català, el Mataró, que encara viu fora de la zona de perill. Per què? Doncs perquè tot i ser el pitjor local és el segon millor visitant quant a puntuació i el tercer pel que fa a percentatge. Cinc victòries, tres derrotes i una sola derrota, 3-0 al camp del Cabrils. 18 punts de 27. Meritori. Dos equips, en canvi, segueixen sense saber què és perdre com a visitants ja iniciada la segona volta. Són, precisament, els dos equips que comanden la classificació: el Torelló (6 victòries i 1 empat) i la Molletense (5 victòries i 1 empat). Al contrari del que succeeix amb les xifres com a locals, no hi ha cap equip que encara no hagi guanyat com a visitant, ni tampoc ningú que només ho hagi fet un cop. Martorelles, Sant Julià de Vilatorta i Vilamajor, amb dues victòries a domicili, són els equips 'menys reeixits' quan actuen com a visitants.
El camp del Martorelles, amb gairebé un 63% de punts sumats, és el fortí d'aquesta competició
Tretze equips amb un millor rendiment com a visitants i només tres que, si fem cas del seu percentatge d'èxit, encara confien en les seves actuacions com a locals: el Martorelles, l'Inter Barcelona i el Cabrils.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada