Salta al contingut principal

Derbi històric. I quadribarrat | CE Europa 0-2 UE Sant Andreu


16.430. Aquesta xifra de cinc dígits ha esdevingut històrica ahir al vespre a l’RCDE Stadium. És l’assistència que hi va haver al derbi del Pla de Barcelona, al derbi entre la Vila i el Poble. Entre el Club Esportiu Europa i la Unió Esportiva Sant Andreu. Els quadribarrats van endur-se els tres punts cap al Palomar en una segona meitat passada per aigua on es van encomanar a la definició d’Alexis García per sotmetre i derrotar un Europa que, d’alguna manera, també va guanyar. Reunir més de 16.000 persones en un partit de la tercera categoria, a Catalunya, era un fet inimaginable no fa massa, Ha estat, circumstancialment, al camp de l'Espanyol. Però no ha calgut que vingués el Madrid ni el Barcelona. Perquè a casa nostra hi ha potencial per poder fer la nostra sense els ‘grans’ del futbol. S’ha de voler, s’ha de persistir, però hi ha marge per seguir creixent.


El partit va començar gairebé 20 minuts tard pel caos en l’accés del públic a l’estadi. Només tres portes obertes a tribuna per fer-hi encabir tres, quatre, cinc mil persones. Idea regular. L’ambient de gala, amb animació constant en tots dos gols i amb una presència gairebé similar d’afició escapulada i quadribarrada. També hi vam trobar alguna camisa estampada, algun bigoti hipster i força parlants de llengües germàniques, de gent que sopa a les 6 de la tarda. Tots plegats van viure una primera meitat futbolísticament avorridota, amb un Europa que va entrar prou bé al partit i que va generar la primera acció de perill amb una falta llançada per Gori que es va passejar per l’àrea petita sense que cap atacant local l’encertés a rematar (8’). Quatre minuts després, primer avís d’un Sant Andreu que va anar desperant poc a poc; xut de Jeremy de León que es perdia per sobre del travesser (12’). Flavio va ser l’home més desequilibrant del primer temps. Amo de la banda dreta escapulada, el de Sant Hilari també ho va provar amb una jugada personal que va culminar amb un xut amb l’esquerra des de la frontal que marxava un xic desviat (27’). Abans del descans, primera polèmica en una acció on els visitants van demanar una vermella per a Sgrò per un cop de colze que el col·legiat va rebaixar a una targeta groga (45’).


La segona meitat va començar amb una tònica similar, amb un Europa amb més presència atacant, però sense escarafalls. El pas per l’hora de partit va revolucionar el joc. Per a sorpresa de ningú, tot just després d’una altra acció de Flavio, que veia com el seu xut marxava a córner (60’). Qui no va perdonar va ser el Sant Andreu, que s’avançaria al minut 64 amb un contracop de llibre, originat en un robatori de Jeremy de León, prosseguit per una cavalcada de Jaume Tovar i culminada amb una assistència a Alexis García, que resolia amb mestria davant Nil. El 0-1 va acabar de trencar el partit, amb un Europa que buscava l’empat i un Sant Andreu que volia la sentència. La van tenir els de Javi Rey, primer amb un xut d’Agudín que Nil enviava a córner (69’) i poc després amb una doble acció de Bermejo i de Torices que no acabava en gol de miracle (73’). La sentència arribaria al minut 84. Amb misteri. Coses del VAR de Primera RFEF. Assistència mestrívola de Bermejo cap a Alexis García, que tornava a definir amb calma davant de Nil. Després de la consulta de l’àrbitre, el 0-2 quedava validat. Segon, sentència i festa quadribarrada sota la pluja. Pocs guions més perfectes. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

I ella sola es va morir | UDA Gramenet

Onze inicial de la Grama en un amistós d'estiu a l'Hospitalet (agost de 2013). 27 de juny de 1993. 29 de juny de 1997. 25 de juny de 2000. 29 de juny de 2003. 27 d’octubre de 2004. 2 de febrer de 2005. És un petit resum de les dates marcades en vermell al calendari història de la Unión Deportiva Atlética Gramenet. A aquests dies per recordar cal afegir-hi, desgraciadament, el 18 d’octubre de 2026. O altrament dit, el dia de la crònica d’una mort anunciada. Diumenge passat, al Masnou, la Grama, l’autèntica, tenia programat el seu partit de lliga del grup 18 de Quarta Catalana contra el segon equip del Racing Vallbona. No s’hi van presentar. Sembla ser que tampoc tenien autorització per actuar com a locals a la localitat maresmenca. Era el tercer cop que passava aquesta temporada, una circumstància que suposa una exclusió que s’hauria de confirmar aquest dijous... si no fos perquè l’equip colomenc ja figura com a retirat de la competició malgrat. La gran incògnita a partir d’ara ...

Fem números | Última jornada de Lliga Elit

El Martinenc arrencarà la jornada com a líder. Desconec què teniu pensat dinar dissabte que ve, però sigui el que sigui us tocarà fer la digestió camí d'un dels camps on es decidirà el destí de la categoria més esbojarrada del futbol català: la Lliga Elit (que no Èlit). Dues places d'ascens directe a repartir entre tres aspirants, una de promoció d'ascens amb quatre voluntaris i sis equips per fugir de tres bitllets de descens a Primera Catalana. Vuit partits de plena transcendència que amaguen múltiples combinacions que hem mirar de resumir (no us salvareu d'una bona parrafada) tot seguit. Ascens directe a Tercera RFEF Martinenc 52, San Juan 52, Pobla de Mafumet 49 16:05 Atlètic Sant Just – MARTINENC 16:05 SAN JUAN ATLÉTICO – Prat 16:05 POBLA DE MAFUMET – Ciudad Cooperativa Puntuar contra el Prat significaria un ascens històric del San Juan Atlético Montcada. Després de perdonar la primera bola d’ascens dissabte passat, els dos primers classificats afronten l...

Antoni Palau i Torrefarrera: fortí del futbol català

El Torrefarrera, un os dur de rosegar a casa. Imatge: Instagram CF Torrefarrera A l’imaginari col·lectiu de l’afició del Lleida, noms com Miguel Rubio, Mauro Ravnic, Soren Andersen, Txema Alonso o Juanjo Lecumberri són recurrents quan, per un motiu o un altre, se’ls demana per un nom, per una figura històrica de l’equip històric de referència de la capital del Segrià. N’hi ha un altre, el de l’Antoni Palau. Segon futbolista que més cops va vestir la samarreta de la UE Lleida: més de 470 partits al sarró (481 concretament, dada gentilesa de l'Oriol Jové) i un dels artífexs de l’ascens a Primera dels blaus l’any 1993. El de Torrefarrera va morir sobtadament l’any 2017, amb tot just 53 anys d’edat. Un final tràgic i dur d’una figura rellevant del futbol lleidatà i també català que ha vist com part del seu llegat ha quedat a la localitat que el va veure néixer i que dos anys després de la seva desaparició va rebatejar el seu complex esportiu amb el nom d’Antoni Palau. Un camp, aquest A...