#10 | Ciudad Deportiva - San Vicente del Raspeig

Tere, Conchi i Jesús

Desconec si van sortir justos pel partit o van dinar a San Vicente, o a Alacant. Forces en tenien, i sobrades. La Tere, la Conchi i el Jesús van ser els aficionats més animosos del Novelda dissabte passat a San Vicente del Raspeig. Amb ells, una altra dona, vestida de carrer, que duia la veu cantant i mai millor dit. Un megafon pot arribar a ser l'arma de destrucció massiva més poderosa mai coneguda i servidor, massoquista com pocs, va decidir viure la segona part al seu costat. Bé, a uns 15 metres per respecte i amor al meu timpà esquerre. Un Novelda que l'any passat va arribar a somiar amb el campionat i amb la Segona B i que ara, després de tres victòries en quatre partits, fuig de la zona de descens a Regional Preferent. Un Novelda que amb el seu 0-2 de dissabte, impedia que el Jove dormís en posició de playoff d'ascens a bronze.

Era un dissabte de mites, alguns amb qui comptàvem i d'altres totalment inesperats. En les darreres setmanes, San Vicente del Raspeig destacava en el meu imaginari per acollir un dels protagonistes de 'Quién Quiere Casarse con mi hijo'. Víctor, un "cuiner d'hamburgueses", friki, aficionat al Manga (perdó, al manga) i apassionat de les noies asiàtiques n'és el protagonista. I poques coses més il·lustratives que creuar la porta d'accés a la Ciudad Deportiva, veure escalfar els locals i veure un japonès a l'onze inicial: Sugui. Gairebé com Mitsuki, la japonesa que Víctor va cardar (que no follar), la setmana passada. Dades, impulsos que prometien convertir el Jove-Novelda en un partit prou interessant.

Vista de la Ciudad Deportiva

La desfilada de mites continuava, però calia investigar per confirmar la presència DEL mite. Mentre això passava, buscàvem Toni Soldevilla, mític central hospitalenc que va destacar al RCD Espanyol, #exHospi i que després de passar per Xipre, Rússia, Caravaca, Ontinyent i Alcoi ha trobat destinació a tocar d'Alacant. Ben a prop de la capital, perquè només cal agafar el 24 (el bus), per arribar des del centre d'Alacant a gairebé tocar del camp. Bitllet senzill: 1,50. Parades: la tira. Segur que Soldevilla no hi viatja, en bus. Com tampoc el jugador del Novelda que tornava cap a casa en cotxe mentre una parella de ianquis mormons em preguntava sobre la importància de la familia alhora que servidor mirava el rellotge de forma compulsiva a què arribés el bus de retorn a Alacant.

Mite: Toni Madrigal

Sempre malpenso a l'hora d'imaginar com canalitzen el seu amor les parelles de mormons que van predicant amor a Crist pel carrer, però això és tema per d'altres. Per mi em guardava la presència del mític Antonio Madrigal, un home capaç de clavar un hat trick al Barcelona de Robert Enke i Louis Van Gaal, a la Copa del Rei, defensant la samarreta del Novelda. Ara és preparador físic, tot i que l'any passat a Ontinyent, amb Clarkson com a entrenador (jajajaja) li deuria tocar més d'una atribució no prevista al seu contracte. Madrigal és l'encarregat de mantenir a to una plantilla amb un entrenador jove i ben plantat i que compta amb Víctor Banegas, Sergi Guardiola, Rafa Belda o Rubén Sánchez com a mítics (vaja, que hi han passat) del #2bg3.

Qualitat excelsa de la càmera del Sony Ericsson Xperia Shit

Com en totes les famílies, però, hi ha un cap, un patriarca. A Novelda és Ricardo Cavas, històric futbolista de 39 castanyes (ara que amb aquesta calor venen tant de gust). Podeu consultar aquí la seva trajectòria. L'extremeny va obrir la llauna amb un gol en jugada d'estratègia en què va rematar massa fàcil davant la passivitat de la defensa local. No sé quin minut corria, perquè estava més pendent d'intentar caçar Nino Lema que de cap altra cosa. Sí, Nino Lema, un dels entrenadors que millor (Dénia) i pitjor (Orihuela) profit ha sabut treure d'una plantilla. Calçat sense mitjons, amb unes ulleres de sol que d'inici m'impedien confirmar que fós ell: EL MITE. Calia, després de degustar una empanadilla/empanada de pisto acabada de fer (deliciosa, tot sigui dit), seguir-li la pista.

Ombres Lemesques

I em vaig disposar a apropar-m'hi. Assegut al costat d'un col·lega, comentava que havia estat ben a prop de seure a la banqueta del Castelló després que els orelluts no guanyessin l'Acero a Sagunt fa dues setmanes i escaig. Això a la meva dreta; més enllà, Tere, Conchi, Jesús i la dona sense nom feien feliços els farmacèutics de San Vicente amb els seus tambors i megàfon mentre a la meva esquerra, la cabina de comentaristes amb tres ocupants i Toni Soldevilla, no convocat, menjava pipes i bevia aigua. Al camp, avorriment. La veritat és que quan el que passa al voltant, a la graderia, enganxa el que passa sobre la gespa passa a un segon o tercer pla. Fins al punt d'acabar fixant-me en les tanques publicitàries i trobar perles com aquesta.