La Tercera s'hi posa de debò

Comencen a baixar les temperatures i tornen les competicions oficials de Catalunya al país. No ens podem queixar. Primera RFEF, Copa Catalunya masculina i femenina. I aquest dissabte, la Tercera RFEF efectuarà el tret de sortida de la temporada 2026-2027 al camp del Tona, que en un gest d’infinita compassió vers els groundhoppers romàntics encara trigarà unes setmanes a canviar la superfícies de gespa natural del seu municipal per una d’artificial. No serà l’únic ball de terrenys de joc que viurem aquesta temporada al grup 5 de Tercera RFEF: el Cerdanyola començarà la temporada a la Bòbila-Pinetons a causa del canvi de la gespa artificial a Fontetes, l’Atlètic Lleida arrencarà al Ramon Farrús perquè el Camp d’Esports és tancat per un problema de legionel·la al sistema d’aigua i el Badalona també haurà de començar la temporada lluny de Badalona (bé, presumiblement a Santa Coloma) perquè, a l’inversa que el Tona, estan instal·lant gespa natural a l’Estadi Municipal.

Dissabte a les 5 de la tarda, el Tona-Mollerussa encetarà una temporada regular que s’estendrà fins el 9 de maig (fem porra, a les 12:30 hores). 306 partits que es disputaran a raó de 9 per cap de setmana, amb una pausa nadalenca i sense jornades intersetmanals. Una temporada que presenta novetats no només pel que fa als terrenys de joc, sinó també quant als equips participants, als ocupants de les seves banquetes i, especialment, quant al format de competició de la segona fase, vulgarment conegut com a promoció / playoff d’ascens. D’ençà que la Covid animés les ments pensants de les federacions a esguerrar els sistemes de competició aquí i allà, els quatre equips classificats entre el segon i el cinquè lloc s’havien de matar entre ells per arribar a la fase estatal i poder aconseguir l’ascens. Enguany, els quatre equips catalans que quedin per darrere del campió podran optar, tots ells, a l’ascens. Hauran de disputar tres eliminatòries com fins ara, però ho faran mitjançant un sorteig que els pot enfrontar a rivals de qualsevol dels altres 17 grups de Tercera RFEF. S’acaben, doncs, les excuses d’un “sistema injust”.

Els nous

18 equips, novament, aspiren a l’ascens directe, a una plaça de promoció o, simplement, a salvar la categoria. 14 equips repeteixen respecte l’exercici 2025-2026 i, per tant, quatre equips modifiquen el llistat de clubs participants. La gran novetat, la del San Juan Atlético Montcada, que s’estrena a Tercera RFEF i que fa tres anys jugava a Segona Catalana. Dos ascensos consecutius han conduït els montcadencs a una categoria que poc s’haguessin imaginat no fa massa. Gaudiran del cinquè graó del futbol estatal juntament amb el Martinenc, que torna a Tercera set anys després i que ho fa, com el San Juan, després de dos ascensos consecutius. El tercer ascens des de Lliga Elit, en aquest cas via promoció, el va assolir el Pobla de Mafumet, equip menys golejat del curs passat i que recupera la Tercera RFEF dos anys després de l’últim ascens. El quart equip en discòrdia és l’Atlètic Lleida, que per mèrits esportius (aquest cop, sí) jugarà a Tercers RFEF; malgrat haver gastat 288.920,24 €, els lleidatans no van poder salvar la categoria a Segona RFEF, però parteixen com a favorits aquest any, segons els que hi entenen de futbol.

El San Juan Atlético Montcada és la gran novetat del curs a Tercera,

Els (que els que en saben, de futbol, diuen que són) favorits

Condició que també comparteixen, a priori, el Badalona, el Cornellà, l’Hospitalet i el Vilanova. Vaja, els quatre equips que van disputar la promoció d’ascens l’any passat, que no van pujar i que han disposat unes inversions que s’allunyen de la resta de competidors de la lliga. Tret del Cornellà d’Ignasi Senabre, els altres tres han viscut canvis a la banqueta: Genís Sampietro ha arribat a Badalona i ha ‘cedit’ la seva plaça a Conrad Garcia (Atlètic Sant Just) mentre que a l’Hospitalet, un home de futbol com Raúl Paje torna a casa després de la seva etapa al Tona. Les coses com són, tampoc seria l’aposta més arriscada pensar en aquest pòquer d’equips com a favorits per ocupar les 4-5 primeres posicions de la lliga, però els recursos dels quals disposen i el gruix de les incorporacions que han realitzat fan pensar que tot el que no sigui la zona noble seria una decepció per a qualsevol dels quatre.

El Vilanova vol tornar a atacar l'ascens després de la gran campanya 2025-2026.

En un segon graó hi trobem equips que ja fa anys que han vorejat i fins i tot assaborit aquesta zona de promoció en alguna ocasió. És el cas del Peralada, que per quarta temporada consecutiva dirigirà Àlex Marsal (segon tècnic que fa més temps que és al seu club). La Fundació Grama de Roberto Morales tornarà a plantejar guerra després de quedar-se a les portes de la cinquena plaça amb un final cruel per culpa d’un gol del Vilanova a Lleida en temps d’afegit. El Tona, aquest any de la mà d’Àxel Vizuete, tornarà a buscar la zona de privilegi de Tercera RFEF, especialment ara que torna a ser l’únic representant osonenc a la categoria després del descens del Vic a l’última jornada. La resta d’equips són una incògnita i, a priori, parteixen amb objectius més modestos. Caldrà prestar atenció a la nova etapa del Vilassar de Mar, que torna a no ser filial de l’Espanyol, i que enguany estarà dirigit pel tècnic més jove de la categoria, Met Borotau.

Banquetes

Als 27 anys, Borotau serà el benjamí del planter dels 18 tècnics que comencen la feina als seus clubs (veurem quants l’acaben o els la deixen acabar). El tècnic maresmenc torna al Xevi Ramon (havia estat a la base) per agafar el timó del Primer Equip; serà un dels quatre tècnics debutants a Tercera RFEF, juntament amb els tècnics dels dos equips filials, Ramon Gatell (Europa B) i Xavi Vilagut (Pobla de Mafumet) i Dani Sánchez, que viurà la seva cinquena temporada a Can Sant Joan i que s’estrenarà a la categoria amb el San Juan Atlético (que possiblement tingui el millor himne del grup). A banda de Sánchez, nou entrenadors més vist renovada la confiança: Àlex Marsal, Cristian García (el bo) i Toni Carrillo viuran la seva quarta temporada a Peralada, Ca n’Anglada i el Guinardó. Carrillo, amb passat al Júpiter i al Cerdanyola, viurà la seva 11a temporada a Tercera (abans Divisió i ara RFEF), on ha dirigit 327 partits d’ençà que hi debutés l’abril de 2001. Roberto Morales enceta la seva tercera temporada a la riba del Besòs i Peque, Senabre, Gurillo, Cazorla i Vilagut dirigiran per segon curs seguit els seus conjunts.

Toni Carrillo torna a Tercera, ara amb el Martinenc.

Vuit, doncs, son els homes que estrenen banqueta. Dels cinc favorits, quatre tenen nou inquilí. El veterà de la categoria serà Juan Carlos Beltrán (60 anys), amb una dilatada experiència a les banquetes aragoneses de Segona B, Segona RFEF i Tercera però que va dirigir 18 partits al Tàrrega l’any 2005 com a substituït d’Ismael Mariani. A banda de Beltrán i dels ja esmentats Borotau, Sampietro, Conrad Garcia i Paje, l’Europa B, la Monta i el Tona també han viscut canvis. El filial escapulat, en un estiu complicat, ha dipositat la seva confiança en un home de la casa com és Ramon Gatell, que ja va treballar al Primer Equip amb Ignasi Senabre. Àxel Vizuete canvia Nou Barris per Tona, on espera superar els 200 partits a les banquetes de Tercera (després de passar per la Jonquera, Girona B i Monta). L’any del seu centenari, la Monta comptarà amb Luís Gallego, que viurà una segona experiència a Tercera al districte, després del seu pas per la Guineueta.

Noms propis

No ens detindrem ara a comptar els futbolistes que hi ha a totes les plantilles, menys encara quan el mercat està obert fins el mes de febrer. De ben segur que hi haurà noms propis destacats, com ara el del primer golejador del curs (futbolistes de Tona i Mollerussa, teniu 45 minuts d’avantatge per fer la feina) però n’hi ha dos que per la seva trajectòria ja mereixen una modesta menció en aquest espai (i no perquè tinguin passat riberenc). Incombustibles, Óscar Sierra (1981) i Carlos Craviotto (1983) viuran la seva enèsima com a futbolistes. El defensa egarenc, de nou com a capità a la rereguarda de la Montañesa, farà 45 anys aquest 2 de setembre i començarà la seva tercera temporada a Nou Barris. Al futbol en porta uns quants més: va debutar a Tercera Divisió quan en tenia 19, al camp del Balaguer, quan vestia la samarreta del Barcelona C. Era el setembre de l’any 2000. 26 anys després, més de 725 partits després entre Segona B, Tercera i Copa del Rei, Sierra serà el veterà del grup 5 de Tercera RFEF. 

A molts ens agradaria tenir ni que fos un 10% del físic d'Óscar Sierra, Incansable. Imatge: Torneig d'Històrics

El va seguint de prop Carlos Craviotto, que als 43 anys i després d’any i mig al Tona vestirà la samarreta del Martinenc, un dels pocs equips que li deuen faltar per defensar. Queda lluny ja la temporada 2002/2003, la del seu debut a Tercera Divisió amb la UE Tàrrega. Format a l’AEM i a la UE Lleida, Craviotto ha anat passant per un grapat d’equips més: Castelldefels, Figueres, Hospi, Sabadell, Gavà, Cornellà, Ontinyent, Sant Andreu, Prat, Badalona i Tona. Gairebé 800 partits, que es diu aviat, entre Segona B, Segona RFEF i Tercera Divisió.

Gairebé 800 partits acumula Carlos Craviotto al seu currículum. Imatge: Torneig d'Històrics.