Salta al contingut principal

De quatre en quatre | Sant Ignasi Esportiu 2-4 CD Montcada


El Sant Ignasi no ha pogut arrodonir la festa de la presentació dels seus equips i ha caigut derrotat per un Montcada demolidor a les àrees i que ha cimentat el seu triomf en dues arrencades gairebé perfectes tant al primer com al segon temps. Al minut 5, el Montcada ja manava per 0-2 en un camp complicat com és el del Sant Ignasi. Al segon minut, Yeferson aprofitava un enrenou dins l’àrea local per enviar la pilota al fons de la xarxa i tres minuts després era Joan Ruiz qui s’aprofitava d’una errada del quadre local per situar el 0-2 i signar un inici de somni per als de vallesans. 


Tot i el cop, el Sant Ignasi ha reaccionat amb empenta i després d’acaronar el gol en un parell d’ocasions aconseguia entrar al partit amb un llançament de penal perfectament executat per Carlos (28’). L’1-2 ha allargat el domini abassegador d’un CSI que ha aconseguit empatar només quatre minuts més tard, novament per mitjà de Carlos (32’).


A la represa, el Montcada ha volgut imprimir un ritme alt i no ha dubtat a buscar la porteria contrària des del primer minut. I els verds no han trigat massa a trobar el tresor del gol en un córner a la dreta del seu atac que ha rematatde cap Caliche (53’). Ara sí, el Montcada ha sabut gestionar l’avantatge tot i els intents dels locals, com ara un llançament de falta de Raimundo que desviava amb una gran intervenció Álex Pascual, porter visitant. La sentència del Montcada ha arribat a set minuts de complir el temps reglamentari, amb una acció d’atac ràpida que ha definit a la perfecció Pol Mostajo (83’). Segon triomf consecutiu del Montcada, que encapçala la classificació empatat a punts amb el Racing Vallbona.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

I ella sola es va morir | UDA Gramenet

Onze inicial de la Grama en un amistós d'estiu a l'Hospitalet (agost de 2013). 27 de juny de 1993. 29 de juny de 1997. 25 de juny de 2000. 29 de juny de 2003. 27 d’octubre de 2004. 2 de febrer de 2005. És un petit resum de les dates marcades en vermell al calendari història de la Unión Deportiva Atlética Gramenet. A aquests dies per recordar cal afegir-hi, desgraciadament, el 18 d’octubre de 2026. O altrament dit, el dia de la crònica d’una mort anunciada. Diumenge passat, al Masnou, la Grama, l’autèntica, tenia programat el seu partit de lliga del grup 18 de Quarta Catalana contra el segon equip del Racing Vallbona. No s’hi van presentar. Sembla ser que tampoc tenien autorització per actuar com a locals a la localitat maresmenca. Era el tercer cop que passava aquesta temporada, una circumstància que suposa una exclusió que s’hauria de confirmar aquest dijous... si no fos perquè l’equip colomenc ja figura com a retirat de la competició malgrat. La gran incògnita a partir d’ara ...

Fem números | Última jornada de Lliga Elit

El Martinenc arrencarà la jornada com a líder. Desconec què teniu pensat dinar dissabte que ve, però sigui el que sigui us tocarà fer la digestió camí d'un dels camps on es decidirà el destí de la categoria més esbojarrada del futbol català: la Lliga Elit (que no Èlit). Dues places d'ascens directe a repartir entre tres aspirants, una de promoció d'ascens amb quatre voluntaris i sis equips per fugir de tres bitllets de descens a Primera Catalana. Vuit partits de plena transcendència que amaguen múltiples combinacions que hem mirar de resumir (no us salvareu d'una bona parrafada) tot seguit. Ascens directe a Tercera RFEF Martinenc 52, San Juan 52, Pobla de Mafumet 49 16:05 Atlètic Sant Just – MARTINENC 16:05 SAN JUAN ATLÉTICO – Prat 16:05 POBLA DE MAFUMET – Ciudad Cooperativa Puntuar contra el Prat significaria un ascens històric del San Juan Atlético Montcada. Després de perdonar la primera bola d’ascens dissabte passat, els dos primers classificats afronten l...

Antoni Palau i Torrefarrera: fortí del futbol català

El Torrefarrera, un os dur de rosegar a casa. Imatge: Instagram CF Torrefarrera A l’imaginari col·lectiu de l’afició del Lleida, noms com Miguel Rubio, Mauro Ravnic, Soren Andersen, Txema Alonso o Juanjo Lecumberri són recurrents quan, per un motiu o un altre, se’ls demana per un nom, per una figura històrica de l’equip històric de referència de la capital del Segrià. N’hi ha un altre, el de l’Antoni Palau. Segon futbolista que més cops va vestir la samarreta de la UE Lleida: més de 470 partits al sarró (481 concretament, dada gentilesa de l'Oriol Jové) i un dels artífexs de l’ascens a Primera dels blaus l’any 1993. El de Torrefarrera va morir sobtadament l’any 2017, amb tot just 53 anys d’edat. Un final tràgic i dur d’una figura rellevant del futbol lleidatà i també català que ha vist com part del seu llegat ha quedat a la localitat que el va veure néixer i que dos anys després de la seva desaparició va rebatejar el seu complex esportiu amb el nom d’Antoni Palau. Un camp, aquest A...