El Manlleu i el Vic ens han obsequiat amb un derbi deliciós per obrir el
curs 2026-2027 de la Lliga Elit. Hi havia ganes: feia un parell de temporades
que el derbi clàssic d’Osona no se celebrava i les expectatives s’han vist,
fins i tot, superades per al delit de les 1.637 persones que s’han aplegat
aquesta tarda al Municipal de Manlleu i que han vist com els quadribarrats s’han
emportat el duel osonenc amb una remuntada i fent bo aquell tòpic del gol
psicològic.
Un altre tòpic és aquell que resa allò “d’una part per a cada equip”. El
Vic ha transmès millors sensacions al llarg del primer temps. Ha gaudit de
possessions llargues i ha generat més ocasions clares que el Manlleu. Tot i
això, el primer avís ha anat a càrrec del local Guillem Farrés, que ha disparat
al lateral exterior de la xarxa. La clara de debò l’ha tinguda instants després
el Vic, amb un Manel Martínez que ha estat un corcó per a la defensa local. El ‘9’
vigatà ha rematat a boca de canó dins l’àrea petita i s’ha trobat amb la
resposta incommensurable del porter manlleuenc Charly, que enviava l’esfèric a
córner (13’). La resposta local, novament tímida, ha estat un xut llunyà de
Pius Quer que ha marxat massa alt (17’).
Ha estat un miratge en un partit on el Vic cada cop se sentia més còmode i
on Charly ha hagut de tornar a treballar per blocar el xut d’Arnau Ylla després
d’una bona acció personal d’Haji (24’). Al minut 34 de joc, l’àrbitre
ha assenyalat penal per una caiguda de Colomer dins l’àrea manlleuenca; el
llançament de Nil Garrido, però, ha trobat la resposta del porter del
Manlleu, Charly, que tornava a salvar el seu equip (29’). No hi ha hagut una
tercera: com si es tractés del Sabadell 2015-2016, una passada de David
Batanero a Manel Martínez i una resolució perfecta del davanter centre del Vic
situava el 0-1 al marcador (38’). Premi al domini i a la insistència d’un Vic
que, contra tot pronòstic, no ha marxat a la caseta amb avantatge. Per què?
Doncs perquè Baba ha empatat en l’última acció del primer acte, als quatre
minuts d’afegit i neutralitzava la bona feina del Vic.
Una bona feina que se n’ha anat en orris en un segon temps molt fluix dels
homes de Ramon Carrascal, que en un obrir i tancar d’ulls han vist com el
Manlleu capgirava i eixamplava un marcador inimaginable mitja hora abans. El
culpable principal, Guillem Farrés. Al minut 54, Roger Roura recuperava una
pilota en banda esquerra, centrava al cor de l’àrea i Farrés engaltava una
fuetada magnífica que sorprenia Lluc i feia embogir un Municipal que presentava
una entrada fantàstica. El Manlleu no s’ha aturat aquí i només cinc minuts
després ha fet més sang en un Vic desnortat i ha fet el 3-1: Comamala robava una
altra pilota al mig del camp i feia una passada en profunditat a Farrés, que després
de retallar un defensa posava la pilota lluny de l’abast de Lluc amb un xut dur
i sec (59’). El Vic no ha trobat la manera de reaccionar i amb prou feines ha
portat perill a la porteria d’un Manlleu que ha viscut mitja hora i escaig de
festa. Només el segon gol de Manel Martínez, al minut 95, gairebé testimonial,
ha maquillat una segona meitat on el Vic mai no s’ha trobat còmode. Xiulet
final, invasió de camp dels nanos del futbol base del Manlleu i celebració de
les grosses de plantilla i afició. Com manen els cànons dels derbis.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada