El Ponent guanya dos anys i cinc mesos després!

Quantes coses deuen haver passat al món des del 2 de maig (Dia Mundial de la Tonyina, per cert) de 2024? Dos anys cinc mesos i uns dies de temps afegit poden donar molt de sí. Una infinitat d’esdeveniments i curiositats. Però n’hi havia una que encara, en tot aquest temps, no havia passat: una victòria en partit oficial del Club de Futbol Ponent. Avui, 891 dies després, gairebé dos anys i mig d’espera, els granollerins han trencat una ratxa històrica i infame amb una victòria a Can Monclús, la casa del Sant Esteve. El Ponent s’ha imposat per 2 gols a 3 amb un gol al temps d’afegit que, segons l’acta (per això sempre va bé agafar-ho amb pinces), ha marcat Pape Cissokho. Un gol èpic, tenyit d’eufòria que ha posat punt i final a una ratxa de 55 partits sense guanyar en partit de lliga, amb només dos empats i ni més ni menys que 53 derrotes. Després d’haver encaixat 295 gols (més els dos d’avui a Sant Esteve de Palautordera. Ja bufa vent de Ponent!

El mèrit del Ponent, un club fundat a Granollers l’any 1985 i que ha militat essencialment a la darrera categoria del futbol català tret de tres temporades al voltant de l’any 2010, no és la victòria d’aquesta tarda contra el Sant Esteve. Xifres com les que hem esmentat abans poden ser qualsevol cosa menys atractives a l’hora d’atraure futbolistes per crear una plantilla (de garanties o no, ja és un altre tema). De fet, el d’avui era el primer partit que els vallesans disputaven aquesta temporada, de manera que poguessin guanyar una mica de temps per sumar efectius a una plantilla que compta a dia d’avui amb 16 jugadors que quedaran per sempre més inscrits a la història del Ponent.

Campions de Tercera Territorial la temporada 2008-2009 i de Quarta Catalana el curs 2011-2012, el Ponent ha viscut sempre a la darrera categoria del futbol català d’ençà que es va retirar de la competició l’any 2013 a Tercera Catalana. La pandèmia també va suposar un punt d’inflexió per al Ponent, que no va tornar a competir fins l’any 2023. Va ser el primer capítol d’una llarga travessia pel desert: l’equip va tancar la classificació del grup 8 de Quarta Catalana amb 25 derrotes, 19 gols a favor i 137 en contra i només una victòria contra l’Atlètic Vallès B. Encara va ser una collita en comparació amb el curs següent, quan l’equip va perdre els 30 partits i malgrat anotar 32 gols en va encaixar 157, amb un 2-12 contra el Ramassà com a derrota més dura. L’any passat els granollerins tampoc no van guanyar cap partit, però van ser capaços d’arrencar dos empats contra els filials del Sant Celoni a domicili (2-2) i el Vilamajor, a casa (1-1). Després, 19 derrotes consecutives i un balanç total de 21 gols marcats i 126 d’encaixats. L’incomparable Anaclet Campanes ja ens regalava aquesta crònica sobre la trajectòria recent del Ponent fa un temps, precisament al camp del Sant Esteve (abril de 2025).

Amb el triomf d’avui, el Ponent fa història i trenca una ratxa que, malgrat ho pogués semblar, no és la pitjor ratxa sense guanyar activa al futbol català: aquesta tarda el Cabrera d’Anoia ha perdut per 1 a 10 contra la Pobla de Claramunt i ja suma el 67è partit sense guanyar (per si algú s’inspira per fer alguna notícia, us deixem la dada en safata), més de dos anys i mig sense sumar els tres punts en un partit.