Quina nit, tu. Anys de perseguir el somni de l’ascens, un somni que l’Atlético
Marina acarona amb el tou dels dits. Dels vint. La d’aquest dissabte ha estat
una nit memorable, que ha acabat amb una destrossa que certifica, virtualment,
l’ascens dels riberencs a Tercera Catalana. El 7-0 al final dels 90 minuts dibuixa
força bé el que ha estat un partit on el Marina ha passat per sobre de l’Areté,
que encara hauria pogut entrar al partit abans del descans però que ha acabat
patint una estripada de dimensions considerables. Hem après que al món del
futbol no es pot dir blat amb lleugeresa, però tret d’una patacada ben difícil
d’imaginar, a manca de 90 minuts, l’Atlético Marina pot començar a pensar en un
històric debut a Tercera Catalana, un premi guanyat a pols després de picar
molta pedra d’ençà que van reaparèixer fa al voltant d’una dècada. Queden
enrere, doncs, les promocions contra el Ribes i el Daumar. La tercera, sembla, aquí
sí, serà la bona.
Pels sibarites dels
detalls, que el partit comencés a dos quarts de deu del vespre ja era una senyal.
Que acabés arrencant un quart d’hora després per un problema a la xarxa de la
porteria del gol sud ja anunciava cosetes. Malgrat acabar cinquè a la lliga, l’Atlético
Marina ha volgut comandar el partit des dels primers compassos i ha entrar amb
una marxeta més que l’Areté, que a la lliga va sumar quatre dels sis punts en
joc contra els hospitalencs. La primera clara dels locals ja ha acabat en gol, després
d’un servei de cantonada que ha acabat amb una pilota morta dins l’àrea petita
que Víctor Gallego, un clàssic del futbol hospitalenc, ha enviat al fons de la
xarxa (17’). L’Areté, acompanyat a l’Hospitalet pels Gamberrus (el seu grup d’animació)
ha volgut reaccionar, però no ha aprofitat una mala sortida del porter local
per empatar (20’). I qui perdona, ho acaba pagant. Típic, tòpic i, aquesta nit,
real: quatre minuts després Francesc Xavier Garcia cavalcava per banda dreta,
arribava a línia de fons i gairebé sense angle creuava el seu xut lluny de l’abast
d’Iván per fer el 2-0 (24’).
Amb el segon gol l’Areté va buscar amb més esma la
porteria hospitalenca, però va aparèixer Marc Parés, el seu guardià, per
salvar-ne dues de ben clares que havien sorgit de les botes de Cristian (36’) i
d’Iván (42’). Abans del descans, l’Atlético Marina encara hauria pogut
sentenciar en un penal comès sobre Nicolás Fuenmayor i que el porter de l’Areté
li ha aturat a Víctor Gallego (45’).
Lluny de ser un
punt d’inflexió per als visitants, el penal fallat del Marina i el pas pels
vestidors li ha caigut molt millor al bàndol local, que ha fet sang en una
segona meitat majestuosa. A ritme de gintònics, cerveses i cubates, els gols de
l’Atlético Marina es van anar succeint gairebé sense solució de continuïtat.
Abans de l’hora de partit, David recollia un refús a la frontal per fer el
tercer dels vermells (58’) i tres minuts després una gran volea de Gonzalo
sorprenia Iván i posava el 4-0 al marcador (61’). La sagnia no s’ha aturat aquí
i sis minuts després Víctor Gallego ha fet el seu doblet regirant-se dins l’àrea
i situant l’esfèrica lluny de l’abast d’Iván (67’). Al 71’, Nicolás Fuenmayor
ha tornat a forçar un penal que ell mateix s’ha encarregat de traduir en el sisè
gol del matx. El penúltim, perquè a cinc minuts del final (l’àrbitre ha decidit
no afegir ni un segon), Raúl Leiva anotava el 7-0 definitiu. Haurem de repassar
els arxius per trobar un triomf d’aquestes dimensions en una eliminatòria per l’ascens
que, des de ja, resulta històrica per a l’Atlético Marina i el futbol hospitalenc.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada