Salta al contingut principal

La Nou toca el cel | UE la Nou de Gaià 0-0 FC Tarraco


Galeria d'imatges a l'Instagram #TheCatalanGroundhopper

Fa tres anys, la Nou de Gaià no tenia un club de futbol actiu i el camp es trobava abandonat, en una situació gairebé ruïnosa. Un grup de joves del poble va decidir lluitar per tornar a engegar el futbol en aquest poble de poc més de 600 habitants del Baix Gaià i, amb la seva feina i l’ajuda del consistori local van posar a punt els vestidors, les banquetes, les tanques i un terreny de joc que és dels pocs que encara és de sorra al Camp de Tarragona. L’èxit l’any 2023 va ser tornar a reactivar el club després de 12 cursos aturats. L’èxit, menys de tres anys després, ha estat ascendir a Tercera Catalana després d’una promoció èpica, amb dues remuntades a casa als Quarts i a la semifinal i aquest migdia, validant el 0-1 de fa una setmana a Tarragona davant del FC Tarraco, degà a Catalunya dels clubs d’accionariat popular i que ha venut ben cara la seva pell en un terreny de joc que li era aliè i poc propici.


Gairebé mig miler de persones s’han donat cita sota una calor ben intensa, protegits per tendals, para-sols, paraigües o, fins i tot, amb l’aire condicionat dins els cotxes. Qualsevol manera de seguir la final ha estat bona. El partit, potser, no tant. El Tarraco era qui havia de dur la iniciativa per equilibrar l’eliminatòria i al llarg del primer temps ha estat qui ha creat més perill sobre la porteria rival. Sense estridències. Amb un joc directe de tots dos equips, les ocasions han escassejat. Les més destacables, com dèiem, les han tingut els tarragonins: primer amb un xut de Khalid que la defensa ha desviat a córner (15’). La més clara, a tocar del descans, amb una rematada de cap de Jeremías que ha aturat Anass, porter local (45’).


El domini del Tarraco ha continuat al segon temps, per bé que el quadre nouenc ha trobat més espais a la contra per la necessitat del rival. Malgrat aquest factor, els locals no han aconseguit generar perill més enllà d’accions a pilota aturada sense conseqüència. Amb el pas dels minuts, de fet, el Tarraco ha acabat tancant els locals al seu terreny de joc, especialment a base joc directe. Jeremías ha tornat a provar fortuna amb un xut abans de l’hora de partit i minuts després Moha ha tornat a fer treballar Anass per salvar el gol de l’empat (84’). La més clara, però, l’ha tingut la Nou de Gaià: acció aïllada, falta llunyana i batzac de Pol Pallarès que s’ha estavellat al travesser de la porteria del Tarraco (86’), que ha continuat buscant el gol de la igualada. I l’ha tingut, en una centrada des de l’esquerra que Gallego ha enviat a fora quan ho tenia tot a favor per conduir el partit a la pròrroga (88’). Tot i buscar l’últim tren, el Tarraco ha acabat morint a la riba i haurà de provar fortuna l’any vinent per pujar a Tercera Catalana.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

I ella sola es va morir | UDA Gramenet

Onze inicial de la Grama en un amistós d'estiu a l'Hospitalet (agost de 2013). 27 de juny de 1993. 29 de juny de 1997. 25 de juny de 2000. 29 de juny de 2003. 27 d’octubre de 2004. 2 de febrer de 2005. És un petit resum de les dates marcades en vermell al calendari història de la Unión Deportiva Atlética Gramenet. A aquests dies per recordar cal afegir-hi, desgraciadament, el 18 d’octubre de 2026. O altrament dit, el dia de la crònica d’una mort anunciada. Diumenge passat, al Masnou, la Grama, l’autèntica, tenia programat el seu partit de lliga del grup 18 de Quarta Catalana contra el segon equip del Racing Vallbona. No s’hi van presentar. Sembla ser que tampoc tenien autorització per actuar com a locals a la localitat maresmenca. Era el tercer cop que passava aquesta temporada, una circumstància que suposa una exclusió que s’hauria de confirmar aquest dijous... si no fos perquè l’equip colomenc ja figura com a retirat de la competició malgrat. La gran incògnita a partir d’ara ...

Fem números | Última jornada de Lliga Elit

El Martinenc arrencarà la jornada com a líder. Desconec què teniu pensat dinar dissabte que ve, però sigui el que sigui us tocarà fer la digestió camí d'un dels camps on es decidirà el destí de la categoria més esbojarrada del futbol català: la Lliga Elit (que no Èlit). Dues places d'ascens directe a repartir entre tres aspirants, una de promoció d'ascens amb quatre voluntaris i sis equips per fugir de tres bitllets de descens a Primera Catalana. Vuit partits de plena transcendència que amaguen múltiples combinacions que hem mirar de resumir (no us salvareu d'una bona parrafada) tot seguit. Ascens directe a Tercera RFEF Martinenc 52, San Juan 52, Pobla de Mafumet 49 16:05 Atlètic Sant Just – MARTINENC 16:05 SAN JUAN ATLÉTICO – Prat 16:05 POBLA DE MAFUMET – Ciudad Cooperativa Puntuar contra el Prat significaria un ascens històric del San Juan Atlético Montcada. Després de perdonar la primera bola d’ascens dissabte passat, els dos primers classificats afronten l...

Elit de bojos

12 partits sense perdre han catapultat el Martinenc a la zona noble de la Lliga Elit Fa unes setmanes es feia viral la classificació de l'Ekstraklasa, la primera divisió polonesa. Destacava per ser tremendament ajustada, amb una distància ben curta (11 punts després de 18 jornades disputades) entre el líder i el cuer, amb històrics com el Legia ocupant plaça de descens i equips menys coneguts com el Wisła Płock als primers llocs malgrat arrossegar una mala ratxa. Però no cal anar tan lluny per gaudir d'un campionat on la diferència de punts entre el primer classificat i el darrer sigui sorprenentment exigua. Parlem de la competició de referència de l'FCF, que des de la seva primera edició ja va destacar per una igualtat màxima entre els seus participants i amb una gran mobilitat classificatòria jornada rere jornada. Parlem, evidentment, de la Lliga Elit (que no Èlit). Ras i curt: després de 21 jornades disputades (a 9 del final) el San Juan Atlético Montcada encapçala la ...