Després d’uns anys de lluita decidida, el Sabadell tornarà a fer ressonar
els seus colors al futbol professional. La d’avui serà una nit llarga a Sabadell,
que riurà i que cantarà en honor del seu futbol. I és que després de tants
neguits i tants afanys, de lluitar per assolir la glòria, joves i bells alçaran
la copa (o el got de plàstic, si és que no beuen a galet) ben alta. En una
temporada de bojos, plena d’alternatives al capdavant de la lliga regular i en
un playoff en què han hagut de capgirar els resultats adversos dels partits d’anada,
els arlequinats tornaran a gaudir de la Segona Divisió cinc anys després del descens.
I només dos anys després d’haver descendit a la quarta categoria del futbol
estatal. Aquest divendres, el 4-0 contra el Zamora al manicomi de la Nova Creu
Alta ha certificat el segon ascens consecutiu dels vallesans.
Ja fa dies que Sabadell respira futbol pels quatre costats (si és que mai
havia deixat de fer-ho). Entrades exhaurides des de dimarts i ple absolut al
Temple. Conjura per igualar o superar el triomf per la mínima que el Zamora
havia aconseguit sis dies abans al Ruta de la Plata (com n’és de capriciós, el
futbol). Per tant, als de Ferran Costa no els valia res més que la victòria i
amb aquest ànim han saltat a la gespa. El Sabadell ha buscat la porteria de
Fermín des dels primers compassos del matx. El primer que ha provat fortuna ha
estat Joel Priego, amb un xut que ha obligat a intervenir Fermín (9’). En l’acció
posterior, un córner picat per Astals l’ha rematat amb el cap Urri, que ha vist
com la pilota marxava llepant el travesser (10’). La decisió del Sabadell ha
trobat premi en el tercer intent seriós. Segurament que quan vols pujar el que
menys importa és que el gol sigui bonic, però si a sobre d’igualar l’eliminatòria
et treus de la màniga un gol de traca i mocador com el que ha fet Javi López
Pinto, l’alegria és doble: fuetada amb cama dreta des de la frontal i la pilota
que entrava per tot l’escaire de la porteria blanc-i-vermella (19’). L’1-0 ha
posat pausa al partit i ha modificat la dinàmica, ja que el Zamora ha avançat
iardes i ha començat a trepitjar territori local. Malgrat la intenció, l’únic
avís ressenyable l’ha executat Abde amb un xut des de la frontal que ha blocat
sense problemes Diego Fuoli (30’).
Aquest canvi de dinàmica s’ha fet més evident a la segona meitat, que ha
tingut un domini força clar del Zamora, que s’ha anat sentint cada cop més
còmode sobre la gespa mentre el Sabadell amb prou feines era capaç de generar
arribades per posar la por al cos al rival. Losada ha tornat a avisar només
començar el segon temps, però s’ha trobat novament amb Fuoli (47’). El
Sabadell, en una acció aïllada, era a punt de fer el segon, però la rosca de
Joel Priego marxava fora per ben poc (76’). L’ensurt arribaria en l’acció
posterior, amb una rematada de cap de Markel a boca de canó que escopia el
travesser vallesà (77’). Era la de l’ascens del Zamora, que no va aprofitar el
seu moment i que va acabar sucumbint en un final d’aquells que ens agrada
explicar, amb barreja d’èpica, surrealisme i drama. I festa catalana. Minut 89,
centrada des de la dreta i esfèrica als peus d’Eneko Aguilar que ajusta el seu
xut i fa pujar el 2-0 que donava l’ascens al Sabadell. Embogia la Nova Creu
Alta, que veia l’èxit a tocar malgrat els set minuts d’afegit. Set minuts que
es farien tant eterns com vint. O més.
Perquè quan corria el minut 95, Quadri (qui si no tindria prou benzina com per
arrencar un contracop en el temps d’afegit d’un 19 de juny) es plantava davant
Fermín i el superava per anotar el 3-0 i obrir les portes d’una invasió que ha
aturat el partit gairebé un quart d’hora sota amenaça de suspensió. Caos absolut,
indicacions i súpliques del president del Centre d’Esports per fer entrar la
gent en raó i retorn a una mínima normalitat passada una bona estona amb el
partit encarrilat, ja que el Zamora necessitava dos gols per forçar la
pròrroga. I a més, el gol, el quart, l’ha trobat el Sabadell, amb la cirereta
de Xavi Moreno al minut 110 que ha arrodonit la remuntada i que ha donat pas a
la festa de les festes: la Nova Creu Alta tornava a viure un ascens 32 anys
després d’aquell ‘obligat’ retorn a Segona B contra el Crevillente.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada