TheCatalanGroundhopper

Després de dies i dies de pluja, el #FutbolCat ens obsequiava amb un duel aquàtic (?) entre l’Aiguafreda i el Viladrau per cloure, ara sí, el 2025 futbolístic. Tots dos equips es posaven el dia, amb algun caneló encara pendent de digestió, després que el partit se suspengués la setmana passada. Sempre agraït als clubs que pensen en nosaltres i omplen dates on el futbol escasseja. L’Aiguafreda sabia que un triomf davant els companys de comarca (que no de província) els situava com a líders del grup 8 de Quarta Catalana. I no va desaprofitar l’ocasió per bé que el Viladrau, cuer, va entrar bé al partit, tot plantant cara a un dels aspirants a l’ascens. Però els locals van posar ordre ben aviat, i un cop superat el quart d’hora de partit, un batzac de Pau Matas (18’) des de la frontal obria el marcador i destapava el pot de les essències per un Aiguafreda que va tancar el Viladrau a la seva àrea, però que va desaprofitar un bon grapat d’ocasions per doblar l’avantatge. En la jugada menys ...

Quantes coses poden arribar a passar en 13 mesos, oi? Una que no li havia passat al Gornal era això de guanyar a casa. Però no hi ha cap mal que duri eternament, i els riberencs es van treure un pes de sobre ahir amb un triomf solvent, per joc, sensacions i marcador, davant d’una PB Anguera B que mai no va trobar la forma de fer mal a un Gornal que s’enganxa a la lluita per la permanència a Tercera Catalana. Negra nit a l’Hospitalet i malgrat l’ambient fred, el Gornal hi va anar des dels primers compassos del partit, buscant la porteria barcelonina amb un Cali Fofana especialment incisiu, que va fer anar de corcoll la rereguarda del filial de la PB Anguera fins que va abandonar el camp pocs instants abans del final. Seu va ser el primer gol del partit, al minut 24, que premiava l’esforç d’un Gornal dominador. Deu minuts després, un històric del futbol hospitalenc com és Luiggi Coello doblava l’avantatge i situava un 2-0 que permetia el Gornal marxar tranquil al descans. Al segon temp...

Més tard o més aviat, el sol sortirà per Ponent. Avui, finalment, tampoc no ha estat el dia per als granollerins, que buscaven el seu primer triomf en partit oficial en un any i mig (l'última victòria cal buscar-la el 2 de maig de 2024). El CF Ponent no ha tingut el seu millor dia davant d’un altre equip de la ciutat, l’Escola Pia Granollers, que ha sabut aprofitar els moments de dubtes i febleses dels locals per sumar, ells sí, la primera victòria del curs. En un matí estrany, amb una boira que s’aixecava tot just a la prèvia del partit, el Ponent arrencava decidit a fer entrar la por al cos dels escolapis. Però després d’intentar-ho tímidament, van ser els visitants els qui, en un obrir i tancar d’ulls, es van situar amb un 0 a 2 favorable quan tot just s’havia superat el primer quart d’hora de partit: primer Ferran (11’) i després Pablo (18’) tallaven les ales d’un Ponent que, no obstant això, va recompondre’s, va retallar distàncies per mitjà de Víctor (32’) i va fer patir el r...

L’alerta que va rebre el Prat ahir al Sagnier només va ser per pluges. Perquè si algú els hagués advertit de l’efectivitat del Rubí potser les coses haguessin anat un pèl diferents. Però el passat ja no es pot canviar: el Rubí va assaltar el Sagnier i va avançar el Prat a la classificació fent valer la seva bona dinàmica d’una sola derrota els últims nou partits. Amb el fantasma de la suspensió planant durant bona part del dissabte, el partit va arrencar amb control local, però sense generar massa perill de Tati Muray, molt actiu animant i donant ordres al seus companys al llarg dels gairebé 100 minuts que va acabar durant el partit. Van ser els rubinencs els que van clavar el primer cop: Castillo enviava el seu xut al pal i Albert Morral, més ràpid que ningú, afusellava Guiseris per situar el 0-1 (15’). El Prat reaccionaria, amb més intenció que perill, però tot i així Cortina feia lluir Muray amb un xut des de la frontal que el porter rubinenc enviava a córner (35’). El descans va ...

Ser feliç no és senzill, sobretot si ets lluny del teu país. Encara més si el teu país està en guerra des de fa més de tres anys. Per això, si divertir-se (i també fer divertir) és vital. Això deurien pensar ahir el FC Legion, un equip format principalment per ucraïnesos residents a Catalunya que enguany debuten com a equip federat a Quarta Catalana, i el filial de la Unificació Ciutat Meridiana, que enguany també s’estrena a la categoria. Tots dos van oferir un partit tremendament entretingut, gairebé des dels primers compassos de partit. En un camp molt i molt estret (dels que més a la ciutat de Barcelona), passen moltes coses sense solució de continuïtat. Roshaan obria la llauna per als ucraïnesos al poc de començar (7’), però el filial de la Meri, que venia de rebre una dolorosíssima derrota fa dues setmanes a Badalona, va saber redreçar el rumb, va desnivellar el camp cap a terreny rival i va aconseguir capgirar el marcador abans del descans, primer gràcies a Kerry (17’) i després...

Si haguéssim d’enumerar les raons que ens van enganxar al futbol, probablement no acabaríem la llista fins d’aquí uns dies. Una d’aquestes raons, probablement, sigui la imprevisibilitat, allò de merèixer i no guanyar. O el contrari. Aquella incertesa de no saber què i quan pot passar el que menys esperes que passi. Una mica com el que ha passat aquest migdia al Guinardó, en un dels derbis més destacats del curs al futbol català. En un campionat tan igualat i esbojarrat com és la Lliga Elit, el Martinenc i el Júpiter es presentaven al duel amb dinàmiques ben diferents: 10 de 15 pels de Toni Carrillo i 3 de 15 pels de Juanjo García. Malgrat les ratxes, tot just tres punts separaven els vermells dels grisgrana a la classificació. Potser per aquesta igualtat, el partit va arrencar amb cert respecte per part de tots dos conjunts, sense gaire punts d’atracció per un públic que al final ha acabat mig omplint la graderia (i la rampa) del feu del Guinardó. El Martinenc ha volgut dominar, però...

Fa 10 anys compartien comarca. Ara, tan sols comparteixen lliga. Bigues i Castellterçol mesuraven les seves forces aquesta tarda a Bigues i Riells del Fai, a tocar del Moianès, comarca que des de fa deu anys acull el Castellterçol. Com si fossin a casa seva, els blaus han engegat el partit amb positivisme, complicant la vida a un aspirant a l’ascens que ha trigat a reaccionar. Tot i el breu control local als primers instants, els del Coll de Mosca han anat avançant metres, s’han aprofitat de les imprecisions del quadre local i en una acció ràpida fruit un servei de banda ràpidament executat, Carlos Castro avançava els del Moianès (18’). Han estat moments d’angoixa i nervis locals. Un mal moment del qual els biguetans se n’han sabut sortir amb un gol d’Étienne, que a empentes i rodolons i gairebé des del terra, batia Marcos amb un gol rocambolesc al pas per la mitja hora de partit. El pas del descans li ha anat molt millor al Bigues, que ha sortit disposat a aprofitar l’embranzida del...

Després de l’eufòria (?) per superar el Bayern, perdre la imbatibilitat del curs al camp de l’Europa i caure a la Copa contra el Dépor, al Sabadell li convenir guanyar el seu partit d’ahir al Temple ©. Aviam, això de guanyar sol convenir sempre, però en un context exigent com és el món arlequinat, una ensopegada hagués pogut generar aquell run-run tan incòmode. Per sort arlequinada i desgràcia eivissenca, la sort, l’encert i, de fet, el joc, van afavorir i somriure els interessos dels homes de Ferran Costa, que van estar millor que un Ibiza UD que no acaba de fer net aquest curs i que ahir a Sabadell va fer un partit, diguem-ne, més aviat tímid. Perquè els Miguel Álvarez amb prou feines han generat perill sobre la porteria de Fuoli. Tampoc és que el Sabadell hagi estat un torrent ofensiu, però sí que ha proposat més coses i ja va avisar amb un xut de Rodri Escudero que va desviar Ramón Juan. Un avís, però no dos: a tocar del descans, Sergi Segura centrava al cor de l’àrea i David Astal...

La Monta vol mirar cap amunt. Els d’Àxel Vizuete han enllaçat el seu tercer triomf consecutiu i es distancien de la zona de perill després d’imposar-se a l’Europa B al primer derbi barceloní del curs a Tercera RFEF. Els de Nou Barris han fet valer el factor camp per destarotar els plans d’un filial diametralment oposat a la Monta. I és que tot i els intents dels graciencs, la sensació és que els locals van tenir la paella pel mànec durant gran part del partit. No obstant això, i malgrat disposar d’opcions de gol ben matineres, la Montañesa va haver d’esperar a superar la mitja hora de partit per avançar-se al marcador, fruit d’un penal que va transformar Elhadji al minut 33. El gol va acabae d’asserenar els locals i els va donat més tranquil·litat de cara a la resta del partit. De fet, les tornes no van canviar després del pas pels vestidors i els homes d’Àxel Vizuete van sortir decidits a mantenir el control i eixamplar distàncies. Dit i fet: quan només havien transcorregut vuit min...

Anar a dormir aviat dissabte i llevar-se ben fresc diumenge. És una cosa que valorem positivament a mesura que anem fent anys. Probablement els jugadors del Cornellà faran tot el contrari aquesta nit, però quan arribin a casa i vagin a dormir ho faran com a líders. I merescudament, perquè els verds han passat per sobre del Tona fruit, especialment, d’una brillant actuació coral en uns molt bons primers 45 minuts. Perquè gairebé des del xiulet inicial, els d’Ignasi Senabre han signat una declaració d’intencions amb la idea clara de sumar els tres punts. S’hi ha posat ben d’hora i, ja abans del quart minut de partit ha obert la llauna amb un gran gol de Santi Guzmán. No ha reaccionat el Tona; al contrari: els verds han seguit percutint per tots costats, han dut de corcoll la rereguarda osonencs i han doblat l’avantatge amb una diana del serbi Stefan Golubović (20’). El 2-0 no ha sadollat el Cornellà, per bé que el Tona ha mirat de reaccionar trepitjant més el territori local. I en una ...

Si el resultat, si aquest ja maleït setè penal, hagués acompanyat, la nit d'ahir al Narcís Sala hauria estat molt més que històrica. Però va pagar la pena passar fred per veure com el Sant Andreu, de Segona RFEF, va conduir al límit tot un Primera europeu com el Celta, que només va poder superar l'eliminatòria a la tanda de penals després d'un partit ben complicat. Ambient de gala i ple de facto a Sant Andreu del Palomar. Pels que som neutrals, el que han aconseguit en l'aspecte social i d'animació clubs com la UESA o l'Europa és espectacular.  Ja no pel fet de presentar grans entrades com a norma i plens en dies clau, si no també per haver desenvolupat una cultura de grada en una plaça, Catalunya, que no sol destacar històricament en aquest aspecte. Guiats pels Desperdicis i acompanyats per tot el camp, el Sant Andreu va mossegar quan va poder i resistir la resta del partit per anar superant fases i traslladar els gallecs a un estat de nervis que va fer que Gir...

Tarda de glòria, passió i sorpresa, la del passat dissabte al Rosselló. Sorpresa... relativa, perquè això que el Canet RFC faci camí cap a les fases finals de la Copa de França ha estat habitual al llarg de la darrera dècada. De moment, enguany ja s'han plantat als 1/32 de final que es disputaran tot just abans de Nadal, i ho faran després de protagonitzar una de les campanades d'aquesta vuitena ronda, tot eliminant el Rodez de Ligue 2, tres categories per sobre de National 3, on militen els catalans. Caen, OM, Montpellier o Monaco han estat els rivals en alguns d'aquests capítols històrics recents dels canetencs. Precisament, els catalans han conegut avui el proper rival a la competició: serà el Montpellier, un històric del futbol francès, que després de 16 temporades a la màxima categoria enguany juga a la Ligue 2 (com el Rodez). El partit es disputarà el proper 20 o 21 de desembre, veurem si a Saint-Michel o en algun estadi amb més aforament a Perpinyà. Força gent va don...